dijous, 18 de febrer de 2016

LA QUARESMA A LA NOSTRA ESCOLA...

-Com cada any a l' escola recordam que tres dies després de Carnestoltes comença la Quaresma.


Aqui teniu un vídeo que hem vist per començar amb alegria la Quaresma...

    

DESPRÉS DEL CARNESTOLTES I DE TOTA UNA SETMANA DE DISBAUXA, ARRIBA LA QUARESMA, PERÍODE DE QUARANTA DIES QUE PRECEDEIX LA PASQUA. COMENÇA EL DIMECRES DE CENDRA, DIA QUE TAMBÉ MARCA LA FI DEL CARNAVAL.
SI EL CARNAVAL ÉS PRESIDIT PEL DESORDRE, LA QUARESMA HO ÉS PER L'AUSTERITAT. ÉS UN TEMPS DE DEJUNI, DE PENITÈNCIA I DE PREPARACIÓ DE LA PASQUA, LA FESTA PRINCIPAL DEL CRISTIANISME, QUE COMMEMORA LA RESURRECCIÓ DE JESÚS, TRES DIES DESPRÉS DE LA SEVA MORT.

-DIMECRES 10 DE FEBRER VAREM TREBALLAR A L' ESCOLA DIMECRES DE CENDRA









ÉS UN DIA MOLT IMPORTANT…I TOTS ELS QUE VOLEM CANVIAR ALLÒ QUE TENIM I QUE NO ENS DEIXA SER FELIÇOS, NI CONVIURE AMB HARMONIA AMB ELS ALTRES, PODEM INICIAR UNS DIES DE REFLEXIÓ QUE ENS AJUDIN A SER MILLORS.
AVUI,A LES ESGLÉSIES, ES FA EL SENYAL DE LA CREU AMB UNA MICA DE CENDRA AL FRONT DELS FIDELS. ÉS UN SIGNEQUE ENS FA PENSAR QUE HEM DE CANVIAR I QUE PODEM MILLORAR.En aquest dia és tradició de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: “Recorda que ets pols, i en pols has de tornar”. 

AIXÍ,TENIM L’OPORTUNITAT DE DIR SÍ AL CANVI…I PREPARAR-NOS PER REBRE A JESÚS RESSUCITAT!!!.

PER AIXÓ, AQUEST ANY CADA CURS PROPONDRA ACTITUDS QUE VOLEN CANVIAR..MOLT PRONTE PENJARÉS LES FOTOS AMB LES PROPOSTES...




L’ENTERRO DE LA SARDINA
L’Enterrament de la Sardina és una tradició d’origen castellà.
Citant a Joan Amades, explica que l’enterrament de la Sardina posa fi al Carnaval, al mateix temps que inicia el temps de Quaresma. Fins aquí cap novetat, és una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc… i començar entrar en temps de Quaresma i per tant temps d’abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu enterrament de la Sardina hi ha diverses hipòtesis.
Per començar donant per suposat que enterrar és una forma d’oblidar, acomiadar-se, perdre… qualsevol cosa.
Una altra hipòtesi: Sardina era una manera coloquial d’anomenar l’espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s’enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s’entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.



LA QUARESMA
Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, però, la Quaresma és l’enemiga del Carnestoltes perquè representa la tristesa, i el recolliment vers l’alegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. Sempre va vestida de negre, amb un bacallà a la mà i un cistell ple de verdures.
La duració de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies son els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’Edat Mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.
En el present el costum s’ha relaxat, i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el divendres de Quaresma.
El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.
 


A les nostres escoles treballam la Quaresma d' aquesta manera:




Cada curs ha pensat una cosa que pot millorar i cada setmana el nostre propósit es intentar millorar...






video



video

video

També preparam a la nostra escola les receptes de la nostra illa per Setmana Santa...




LA SETMANA SANTA
La Setmana Santa inclou vàries celebracions:
  • el dia de Rams commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem.
  • el dilluns Sant s’inicien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.
  • el dijous Sant celebra l’últim sopar, la traïció i la crucifixió.
  • el divendres Sant recorda la crucifixió amb processons representant l’enterrament de Jesús.
  • la Vetlla Pasqual en la nit del dissabte Sant, celebra la nit Santa de la Resurrecció del Senyor.
  • el diumenge de Pasqua celebra la Resurrecció.
  • el dilluns de Pasqua.

DIUMENGE DE RAMS
En el cristianisme el dia de Rams commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la Pasqua Jueva.
Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria, alçant branques de llorer i de palmes per donar-li la benvinguda.
Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l’església a beneir el palmó (pels nens) o la palma (per les nenes), o un brot de llorer.






DIJOUS SANT
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat.
El Dijous Sant, és el dia en què s’acaba la quaresma.
Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres. Antigament, el Dijous Sant era dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dejú i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte. En alguns indrets, se celebren les processons de silenci, on s’escenifiquen la captura, la crucifixió, l’agonia i mort de Crist. A algunes poblacions es representa la dansa de la mort, una dansa d’origen medieval, on es recrea l’arribada de la mort.

  



DIVENDRES SANT
Commemora la passió de Jesús i la mort de Jesús a la creu, que portava inscrites les sigles INRI, abreviació llatina que especificava el motiu de la seva crucifixió: “Jesús Natzarè, rei dels jueus”.
El divendres Sant es fan processons pels carrers per recordar la crucifixió de Crist i també és costum de fer cerimònies a l’Església i fer el Via Crucis o camí de la Creu. 

 



DISSABTE SANT
Recorda el dia que el cos de Jesús és dins del sepulcre.
Al vespre té lloc la celebració de la Vetlla Pasqual, en què el sacerdot encén el ciri pasqual, que simbolitza Jesucrist, i a continuació els fidels encenen una espelma amb el mateix ciri. La Vetlla Pasqual és la celebració més antiga del misteri de Jesús Ressuscitat.




 


El dia de Pasqua, és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol una Mona de Pasqua que tradicionalment es menja el dia següent, el Dilluns de Pasqua.
També són tradicionals de Pasqua el cant de les caramelles.
LA MONA DE PASQUA
La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa “provisió de la boca”, regal que els moriscs feien als seus senyors.
Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre (tants com anys tenia el fillol), però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l’ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada