dijous, 18 de febrer del 2016

LA QUARESMA A LA NOSTRA ESCOLA...

-Com cada any a l' escola recordam que tres dies després de Carnestoltes comença la Quaresma.


Aqui teniu un vídeo que hem vist per començar amb alegria la Quaresma...

    

DESPRÉS DEL CARNESTOLTES I DE TOTA UNA SETMANA DE DISBAUXA, ARRIBA LA QUARESMA, PERÍODE DE QUARANTA DIES QUE PRECEDEIX LA PASQUA. COMENÇA EL DIMECRES DE CENDRA, DIA QUE TAMBÉ MARCA LA FI DEL CARNAVAL.
SI EL CARNAVAL ÉS PRESIDIT PEL DESORDRE, LA QUARESMA HO ÉS PER L'AUSTERITAT. ÉS UN TEMPS DE DEJUNI, DE PENITÈNCIA I DE PREPARACIÓ DE LA PASQUA, LA FESTA PRINCIPAL DEL CRISTIANISME, QUE COMMEMORA LA RESURRECCIÓ DE JESÚS, TRES DIES DESPRÉS DE LA SEVA MORT.

-DIMECRES 10 DE FEBRER VAREM TREBALLAR A L' ESCOLA DIMECRES DE CENDRA









ÉS UN DIA MOLT IMPORTANT…I TOTS ELS QUE VOLEM CANVIAR ALLÒ QUE TENIM I QUE NO ENS DEIXA SER FELIÇOS, NI CONVIURE AMB HARMONIA AMB ELS ALTRES, PODEM INICIAR UNS DIES DE REFLEXIÓ QUE ENS AJUDIN A SER MILLORS.
AVUI,A LES ESGLÉSIES, ES FA EL SENYAL DE LA CREU AMB UNA MICA DE CENDRA AL FRONT DELS FIDELS. ÉS UN SIGNEQUE ENS FA PENSAR QUE HEM DE CANVIAR I QUE PODEM MILLORAR.En aquest dia és tradició de repartir cendra, el sacerdot pronuncia les paraules: “Recorda que ets pols, i en pols has de tornar”. 

AIXÍ,TENIM L’OPORTUNITAT DE DIR SÍ AL CANVI…I PREPARAR-NOS PER REBRE A JESÚS RESSUCITAT!!!.

PER AIXÓ, AQUEST ANY CADA CURS PROPONDRA ACTITUDS QUE VOLEN CANVIAR..MOLT PRONTE PENJARÉS LES FOTOS AMB LES PROPOSTES...




L’ENTERRO DE LA SARDINA
L’Enterrament de la Sardina és una tradició d’origen castellà.
Citant a Joan Amades, explica que l’enterrament de la Sardina posa fi al Carnaval, al mateix temps que inicia el temps de Quaresma. Fins aquí cap novetat, és una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc… i començar entrar en temps de Quaresma i per tant temps d’abstinència i de penitència.
Sobre el perquè es diu enterrament de la Sardina hi ha diverses hipòtesis.
Per començar donant per suposat que enterrar és una forma d’oblidar, acomiadar-se, perdre… qualsevol cosa.
Una altra hipòtesi: Sardina era una manera coloquial d’anomenar l’espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s’enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s’entrava en un període de privacions i abstinències, que per altra banda en aquella època era molt rigorós i respectat per la societat.



LA QUARESMA
Abstinència, dejuni, penitència i purificació són les característiques que mana la tradició catòlica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comença el primer dijous després del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, però, la Quaresma és l’enemiga del Carnestoltes perquè representa la tristesa, i el recolliment vers l’alegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbòlicament es representa com una vella llargaruda, antipàtica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. Sempre va vestida de negre, amb un bacallà a la mà i un cistell ple de verdures.
La duració de la Quaresma té el seu origen en el simbolisme del nombre quaranta que es tenia com a símbol de plenitud. Així, quaranta dies son els que van durar el Diluvi, els dies que van passar Moisès i Elies a la muntanya, o els dies que va dejunar Jesús al desert.
Tradicionalment s’ha associat la Quaresma amb el dejuni i abstinència. Antigament era una pràctica molt més estesa i extrema que en l’actualitat. Durant l’Edat Mitjana era habitual la prohibició del consum de carn i ous.
En el present el costum s’ha relaxat, i per exemple l’Església Catòlica només estableix com a dia d’abstinència el divendres de Quaresma.
El dejuni durant la Quaresma es considera una manera mitjançant la qual els cristians s’identifiquen amb el patiment de Crist durant la Passió.
 


A les nostres escoles treballam la Quaresma d' aquesta manera:




Cada curs ha pensat una cosa que pot millorar i cada setmana el nostre propósit es intentar millorar...











També preparam a la nostra escola les receptes de la nostra illa per Setmana Santa...




LA SETMANA SANTA
La Setmana Santa inclou vàries celebracions:
  • el dia de Rams commemora l’entrada de Jesús a Jerusalem.
  • el dilluns Sant s’inicien els cicles de processons de Setmana Santa en moltes localitats.
  • el dijous Sant celebra l’últim sopar, la traïció i la crucifixió.
  • el divendres Sant recorda la crucifixió amb processons representant l’enterrament de Jesús.
  • la Vetlla Pasqual en la nit del dissabte Sant, celebra la nit Santa de la Resurrecció del Senyor.
  • el diumenge de Pasqua celebra la Resurrecció.
  • el dilluns de Pasqua.

DIUMENGE DE RAMS
En el cristianisme el dia de Rams commemora l’entrada de Jesucrist a Jerusalem amb els seus deixebles, durant la Pasqua Jueva.
Segons l’Evangeli, Jesús va ser rebut amb alegria, alçant branques de llorer i de palmes per donar-li la benvinguda.
Als Països Catalans, tradicionalment, el dia de Rams es commemora anant a l’església a beneir el palmó (pels nens) o la palma (per les nenes), o un brot de llorer.






DIJOUS SANT
En el calendari cristià, el dijous Sant és el dijous de la Setmana Santa. Commemora l’últim sopar de Jesucrist amb els seus deixebles, abans de ser traït per Judes Iscariot i crucificat.
El Dijous Sant, és el dia en què s’acaba la quaresma.
Aquest dia és el dia de la fraternitat, ja que Jesús en el darrer sopar va rentar els peus als deixebles, es va fer servidor dels altres. Antigament, el Dijous Sant era dia de silenci, la gent no sortia de casa, es practicava dejú i les campanes no marcaven les hores, com a mostra de respecte. En alguns indrets, se celebren les processons de silenci, on s’escenifiquen la captura, la crucifixió, l’agonia i mort de Crist. A algunes poblacions es representa la dansa de la mort, una dansa d’origen medieval, on es recrea l’arribada de la mort.

  



DIVENDRES SANT
Commemora la passió de Jesús i la mort de Jesús a la creu, que portava inscrites les sigles INRI, abreviació llatina que especificava el motiu de la seva crucifixió: “Jesús Natzarè, rei dels jueus”.
El divendres Sant es fan processons pels carrers per recordar la crucifixió de Crist i també és costum de fer cerimònies a l’Església i fer el Via Crucis o camí de la Creu. 

 



DISSABTE SANT
Recorda el dia que el cos de Jesús és dins del sepulcre.
Al vespre té lloc la celebració de la Vetlla Pasqual, en què el sacerdot encén el ciri pasqual, que simbolitza Jesucrist, i a continuació els fidels encenen una espelma amb el mateix ciri. La Vetlla Pasqual és la celebració més antiga del misteri de Jesús Ressuscitat.




 


El dia de Pasqua, és tradició que el padrí o padrina regali al seu fillol una Mona de Pasqua que tradicionalment es menja el dia següent, el Dilluns de Pasqua.
També són tradicionals de Pasqua el cant de les caramelles.
LA MONA DE PASQUA
La mona de Pasqua és dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca. És una tradició que simbolitza que la Quaresma i les seves abstinències s’han acabat.
El nom prové de la munna terme àrab que significa “provisió de la boca”, regal que els moriscs feien als seus senyors.
Les mones presenten una gran diversitat. En un principi era una massa de pastís amb ous a sobre (tants com anys tenia el fillol), però amb el temps els ous van esdevenir de xocolata i al final va acabar esdevenint la base de la mona.
Tradicionalment el padrí regalava la mona al seu fillol el Diumenge de Pasqua o Pasqua Florida després de missa. El Dilluns de Pasqua era tradició que es reunissin dues o tres famílies o un grup d’amics i que anessin a menjar a algun indret la mona plegats, en un àpat en el que no hi mancava el conill a la brasa, la paella i, sobretot, el vi.
Gairebé a tot Catalunya i al País Valencià, és tradicional que el padrí obsequiï el seu fillol, amb la mona, en la que sempre hi ha l’ou. La tradició de la Mona de Pasqua va aparellada amb la dels flequers-pastissers, els quals fan autèntiques filigranes arquitectòniques amb la xocolata.


dilluns, 21 de desembre del 2015

BON NADAL!!

Aquest any hem volgut celebrar el Nadal a les nostres escoles realitzant un preciós betlem...Aquest ha estat realitzat pels nens amb materials reciclats i sobretot amb molt d'afecte...

US DESITJO UN BON NADAL!!





dilluns, 23 de novembre del 2015

Celebram L'ADVENT

 


Què és l’Advent?

Advent és una paraula que prové del llatí adventus i que significa “vinguda, arribada”. Advent era el nom que els romans donaven al temps en què les seves divinitats feien acte de presència als seus temples, una vegada a l'any. En la religió cristiana l’advent és el període de temps immediatament anterior al 24 de desembre, un temps litúrgic i sagrat de preparació ascètica i espiritual per la celebració de la festa de Nadal, previ a l’adveniment de Jesús al món, al naixement del Messies.

L’Advent té el seu inici el diumenge posterior al 29 de novembre, l'anomenat primer diumenge d’Advent, dura quatre setmanes (els quatre diumenges d’Advent) i és el tret de sortida a l’any eclesiàstic. Pels cristians, l’Advent havia estat un temps de rigorós dejuni, pregària i meditació fins al punt que s’anomenava la Quaresma de Nadal.


Durant aquestes setmanes de Novembre i Desembre, tot preparant el Nadal, farem a l' escola diferents activitats per descobrir i trobar a Jesús ben a prop nostre. 

Activitats de reflexió..A l' escola tenim un calendari on anirem



SIGNIFICAT DE LA CORONA D´ADVENT Durant l'advent es prepara una corona de branques i flors, anomenada corona d'advent, amb quatre espelmes, una per a cada diumenge d'advent. L'origen d'aquest costum és una tradició no cristiana que consistia a encendre espelmes a l'hiver amb el foc del déu Sol, perquè tornés amb la seva llum i la seva calor durant l'hivern. Els primers missioners van aprofitar els símbols d'aquesta tradició per evangelitzar les persones. Partien dels seus costums per ensenyar-los la fe catòlica

Copy the BEST Traders and Make Money : http://bit.ly/fxzulu

SIGNIFICAT DE LA CORONA D'ADVENT



Durant l'Advent es prepara una corona d'advent amb branques i flors,amb quatre espelmes, per a cada diumenge. 

 






Copy the BEST Traders and Make Money : http://bit.ly/fxzuluDDAJ
      L'origen d' aquesta costum és una tradició no cristiana que consistia a encendre espelmes a l'hivern amb el foc del déu Sol, perquè tornés la seva llum i la seva calor. Els primers missioners van aprofitar els símbols d'aquesta tradició per evangelitzar les persones. 
 
 Veiem aquests símbols:

*La forma circular: El cercle no té ni principi ni final. És el senyal de dues coses:

1) Ens recorda l' amor de Déu és etern, sense principi ni final.
2)Ens impulsa aquest amor estimant a Déu 







Les branques verdes: El verd és el color de l' esperança i de vida. Déu vol que esperem coses bones d'ell: el perdó dels pecats, quan fem coses malament 






Les pomes vermelles: que adornen la corona representen els fruits del jardí del Edèn. Amb una poma Adam i Eva van portar el pecat del món, però van rebre també la promesa de que no romandrien sempre en la mort sinó que havia de venir un Salvador Universal. 

 

 

Veiem aquest símbols: La forma circular: El cercle no té ni principi ni final. És el senyal de dues coses: 1) Ens recorda que l'amor de Déu és etern, sense principi ni final, 2) Ens impulsa a imitar aquest amor estimant a Déu i al proïsme, fent-nos desitjar que el nostre amor tampoc s'acabi mai.

Copy the BEST Traders and Make Money : http://bit.ly/fxzulu
Les quatre espelmes: S'encenen d'en d' una en una, durant els quatre diumenges d' advent. Ens ensenyen a esperar amb paciència i ens recorden que Jesús és la llum.

El llistó vermell: Representa dues coses: el nostre amor a Déu i l'amor de Déu que ens embolcalla.  


 



 El nostre calendari d'advent a l' escola...Cada setmana treballarem un valor que hi ha dins de cada finestra...
 Els mes petits han fet una garlanda...Cada setmana intaran treballar els diferents valors com son; Escoltar, estimar, compartir i ajudar...
Els més grans han fet uns calendaris d' Advent i unes corones ...




dijous, 29 d’octubre del 2015

LA CASTANYADA I TOTS SANTS A L'ESCOLA


DUES FESTIVITATS UNIDES PER LA TRADICIÓ
31 d’octubre
LA CASTANYADA
La tardor és sinònim de fulles seques caigudes dels arbres i … castanyes! Aquest és el fruit típic d’aquesta època i, tot i que es poden menjar durant tota la temporada, hi ha una nit que no poden faltar: la nit d’abans de Tot Sants.
Els orígens d’aquesta festivitat van íntimament lligats al dia de Tot Sants.
Es veu que molts anys enrere la Castanyada era una celebració dedicada als morts, un antic àpat funerari.
Les castanyes es menjaven en un ambient estrictament familiar i es feia una cerimònia de culte, amb una actitud molt seriosa i respectuosa.
Hi havia la creença que per cada castanya que es menjava aquella nit, una ànima era alliberada del purgatori.


 Amb la tardor arribava el fred i la gastronomia s’adaptava a les necessitats. Les castanyeres surtien als carrers de tots els pobles, viles i ciutats; a les seves parades començaven a torrar les castanyes, sempre acompanyades pels moniatos, el segon ingredient principal d’aquesta celebració.
Qui no recorda a les castanyeres de quan érem petits? Els nostres fills tenen o tindran una imatge molt allunyada dels records dels seus pares: normalment eren senyores grans, tapades amb un mocador al cap i amb faldilles llargues. Mentre torraven les castanyes, amb el fred que feia, aprofitaven per escalfar-se les mans.
I aquesta també és la nit dels panellets.
Aquests també tenen un vincle molt estret amb la festa de Tot Sants, ja que eren una mena d'ofrena funerària que es feia a les tombes dels morts i també eren els dolços que se servien en l’àpat que es feia després de la mort d’ algú de la família.
Actualment, però, la castanyada és una festa en la que amics i familiars es troben per passar-s’ho bé i fer un bon sopar que per postres tindrà castanyes i moniatos, i evidentment també panellets.

-Aqui teniu un video amb la història de La Castanyera:

https://www.youtube.com/watch?v=uikNJB4ObIU

També a l' escola hem treballat el conte de la Castanyera, aqui teniu uns dibuixos dels artistes...




1 de novembre
TOT SANTS
Aquest dia és el que molta gent aprofita per anar als cementiris i visitar les tombes del familiars difunts.
Aquest costum ja es feia en l’època dels romans, però la tradició de fer-ho aquest dia prové del Segle VII: El Papa Bonifaci IV va consagrar el Panteó de Roma en honor a la Verge i a Tots els Màrtirs (pels Romans el panteó era el temple dedicat a Tots els Déus).
A partir d’aquell moment, cada any es va oferir una celebració en el seu honor.

Antigament aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies del territori per fer saber a tothom que era moment de reclusió per recordar i pregar als difunts.



Com cada any celebram a l' escola la castanyada i la festa de tots sants com la nostra festa cristiana...

Voleu sabre com hem celebrat aquest any aquestes festes? Heu d' estar molt atents per què aqui tenim fotos de les tres escoles per on viatja na Rosa...Ara os explicaré abans de tot que hem fet a cada lloc  a Religió:


-A Sta Agnès aquest any hem anat d'excursió a un sitja on hem pogut compartir amb les famílies la trencada de fruits secs...També els pares i mares ens han mostrat com fer pa amb sobrasada i nosaltres a ells a fer panellets...Ha estat una experiència molt polida..







- A l' escola de Can Cantó   al primer cicle hem fet panellets i amb els altres hem fet rosaris de caramels. A Poeta també hem fet rosaris de caramels per compartir amb la nostra família el dia de tots sants.